| juliol 25, 2011 | ||
| 22:00 |
ALESSIO ARENA: Autoretrato de ciudad invisible
Cantautor, nascut a Nàpols (Itàlia) l´any 1984 i resident a Barcelona en l´actualitat.
Després de participar en discos de producció italiana, com La versione dell’acqua (Meridiano Zero) i Canzoni (Magma) que conté el single L’uomo con la finestra in petto, enregistra Autorretrato de ciudad invisible (diMusicaInMusica, 2010), el seu primer Ep en castellà.
És a més autor de les novel·les, L’infanzia delle cose (Manni, 2009) Il mio cuore è un mandarino acerbo (Zona, 2010) i La casa girata (SenzaPatria, 2011).
Amb el seu primer Ep “Autorretrato de ciudad invisibile”, el cantautor italià Alessio Arena reuneix les peces d’ un mosaic desnaturalizat i despullat, les arrels de les paraules escrites i cantades enmig d’una ciutat sense límits, feta de símbols, i per això invisibile. El bolero, la cançó italiana i alguna nota de jazz conformen, junts, un espai i un temps conmogut, la maravellosa vaguetat de les paraules. Martí Gironella (Tr3sC).
Alessio ArenaVeu i guitarra
Medir Bonachi Piano
Pepo Domenech Contrabaix
Miguel Ballester Percussions
……………………………………………………………………………………………………………………………………..
CIA. EL FANAL: Jo tenia un fanal a la boca
Jo tenia un fanal a la boca és un cabaret poèticomusical, que fa repàs dels quatre llibres de poesia que ha publicat Marc Artigau en els darrers tres anys, posant especial atenció en l´últim: Desvermella´m.
Quatre actors desmitifiquen la poesia, sense menystenir-la, tot comentant-la entre ells, fent còmplices al públic o fins i tot ballant amb ells. Ironia i versos.
La poesia com un mitjà de comunicació directe i sincer.
La poesia no val res de res, potser per això no té preu.
Jo tenia un fanal a la boca és un espectacle de petit format sense grans pretensions amb la intenció d´acostar-se a l´espectador fins a la més estricte intimitat. Versos i cançons. Una reunió d´amics que beuen, riuen i reciten.
Amb Josep Puig, Òscar Castellví, Llorenç González i Jordi Llovet.