| juliol 28, 2011 | ||
| 22:00 |
LAURA VILAR: Es trenca
L’espai que reclama, la independència forçada, sentir-se capaç, sol, no lligat a res, a ningú, marxa i es trenca…
Trossets petits, com la terra que es veu des de l’alçada, traços de ditades antigues que es perfilen amb l’aigua que no ha caigut. Com el silenci que trenca i es trenca amb allò que s’ha deixat de dir, per por, per respecte.
Ja sé que es trenca abans de que passi, s’esquerda, s’esmicola, s’escapça, s’esberla, s’aclivella…i una nova realitat apareix.
Les esquerdes, finalment, sempre ofereixen una oportunitat.
Sempre saps que es trenca, no t’equivoques.
Direcció i interpretació: Laura Vilar
Videocreació: Leire Erkizia
Andreu Rifé: Els bojos ja no parlen sols
La singularitat de l’espectacle rau en el fet que els temes musicals es presenten entrellaçats amb una història narrada i teatralitzada pel mateix cantant, interpretant a diferents personatges al mateix temps.
Aquest format, que l’autor anomena Teatre pop, permet presentar les cançons d’una manera diferent, tant des de la faceta musical com des de la plàstica i visual d’escena, pretenent així que l’espectador entri en la música a través de la història que es presenta. Rifé, d’aquesta manera, aprofita les seves dues vessants: la de cantant i la d’actor: cantactor.