Archive for the ‘dansa’ Category

Niss i Chio (circ) + Last Picture (dansa)

dimarts, juliol 6th, 2010
agost 6, 2010
21:30

Niss i Chio Cia.Lago

Circ amb música en directe.

Last Picture Wilky Troc

Last Picture és una peça de dansa basada en l´obra La columna rota de la pintora Frida Kahlo que parla de la fragilitat del cos humà.
Quan una part de la nostra ment es trenca, una part del nostre cos es comença a trencar també. Fins on és possible dur un cos que es trenca a sí mateix del tot? Quant pot soportar-ho una persona? La supervivència física i emocional comencen a jugar, definint on són els límits de l´ésser humà.

Nascuda a Barcelona al 1983 Meritxell Checa és intèrpret i creadora d’experiència internacional. Dels seus treballs, destaquen Cuando los poetas desaparecen, guanyador del concurs Laburract (2005, Act Festival,Bilbao), En mi habitación propia (2006), kóbutzu (2007) i Last Picture. Ha treballat amb Alias Compagnie (Suïssa), Staatstheater Kassel(2009) i actualment està treballant amb Wim Wenders en un documental 3D sobre Pina Bausch’s i al 2010 s’ha unit a la companyia DCA-Philippe Decouflé.

Dan Dut Poemas (Poesia) + La Virgen del Moñeko (dansa)

dimarts, juliol 6th, 2010
agost 5, 2010
21:30

Dan Dut Poemas Joan Far

Espectacle d´humor que presenta les emocions d´un poeta compromés amb la societat actual. La poesia com a fil argumental junt amb la música, la interpretació i la imatge ens convida a descobrir un món fantàstic i transgressor on les normes i la formalitat estan fora del seu abast.

Una nova manera d´abordar la poesia on la denúncia té un paper important enfront la dificultat d´entendre a l´ésser humà que de mica en mica està marcant una nova era  d´impactes ambientals i socials causats per la seva irresponsabilitat.

Aborda un missatge positiu i reflexiu al temps que impacta i connecta amb el públic. Amb Joan Far

La Virgen del Moñeko

Unes golfes. Un bagul. El racó dels jocs abandonat. Desfets de moñekos que desperten, que fan contacte amb les seves piles oxidades i volen sobreviure. A què juguen els moñekos quan no es juga amb ells? Quin món imaginari i esquizofrènic hi ha en el seu interior?

Ells viuen en un món surrealista, comparteixen habitació amb sínies, barbies, boes constrictor, un camió, piruletes desfetes en butxaques oblidades, ocells mecànics, mitjons bruts, xocolatines, robeta i molt desordre.

Sarah Anglada Vergés és Llicenciada a l´Institut del Teatre de Barcelona en art dramàtic. Ballarina de dansa contemporània, clàssica i butoh. Forma les seves pròpies companyies Ullsenblanc, Las Vacantes, Dichoso Colectivo i Los Moñekos, fusionant la dansa i el teatre. Treballa amb SenzaTempo des del 2006. Pallassa, excèntrica i amant de les petites coses de la vida.

Miguel Fiol Durán és ballarí de dansa contemporània, clàssica, jazz i hip-hop, format a Barcelona i Viena. Forma la companyia Los Moñekos. Ha treballat amb Sol Picó, Roseland Musical, Moreno Bernardi, ExperimentaDanza, Cia. Cotton, Color Danza…

Idea i direcció Los Moñekos Intérprets Sarah Anglada & Miquel Fiol Ajudant de direcció Kike Alvarez Producció AnSó Raybaut


UKE NAGE (dansa) + Leslie Helpert (música)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 31, 2010
21:30

UKE NAGE és el resultat de la suma de dos llenguatges, dues maneres d´afrontar el moviment, dues maneres de situar-se davant l´altre: la dansa contemporània i l´aikido. Tant la recerca d´un llenguatge diferent com l´estudi comparatiu de la filosofia de l´aikido aplicat a la societat actual, han sigut els objectius buscats en la creació de la peça.

Com ens posicionem davant d´un desconegut? En posició de defensa o d´atac, d´observació o d´acció? Ens enfrontem a la situació amb humor o de manera dramàtica? Quines repercussions té en l´altre la nostra postura? Què és allò que ens fa tenir respecte envers  l´altre, la seva força física o la seva capacitat intel·lectual? O simplement li oferim màxim respecte i llibertat sense prejudicis?

Direcció artística i interpretació Laura Vilar Iker Arrue-Mauleon Dramatúrgia Daniel J.Meyer Vestuari Compañía Laura Vilar Disseny de llums Luis Aznarez Tècnic Marc Vilar Assistent de producción Nuria Botelle

Leslie Helpert

Nascuda a Nova York, Leslie Helpert ha escrit més de 1000 peces musicals i ha actuat en més de 200 escenaris. L´any 2008 va ser recolzada pel ministeri d´afers culturals a les Bermudes com a primer músic resident. A més de realitzar tributs a Billie Holiday, Helpert és professora de veu i de ioga, així com poetessa, ballarina, boxejadora, il·lustradora i novel·lista. Ha firmat 5 albums, el més recent dels quals va ser enregistrat a Barcelona l´agost passat amb el segell WhatAbout Music. Ha trepitjat des del CBGB´S de Nova York al Yoshi’s Jazz Club de Oakland, CA, passant pel The Boulder Theater a Colorado, OBA Live d´Amsterdam i The Variety Playhouse a Atlanta, Georgia.

www.myspace.com/serpentfly

No Performance (dansa) + La Viajerita (música)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 30, 2010
21:30

NO Performance (in process)

No tenemos ni mensaje, ni dramaturgia, ni narración, ni escenografía. Tenemos dedos que buscan dibujar el aire, o un pie que quiere encontrarse con el suelo, o una garganta que expulsa sonidos en alguna ocasión.

Inicialmente no se trata  de crear un “espectáculo de danza”, mas de reconstruir Nuestro Vocabulario (imaginario y físico) y compartirlo con los curiosos.

Desde Siempre, Nuestra imaginación es quién (casi) todo lo mueve. ¿Pero, está realmente a nuestro servicio creativo o somos marionetas de su maquinaria petrificada, repetitiva y carente de asombro? Cuanto y Como se mueve ella cuando nuestros cuerpos danzan? No debería hacerlo siempre?

La coreografía es una materia variable a la que hay que dejarle la libertad de ser influida por los factores que la rodean en cada momento. Nuestra danza debería ser permeable a lo que hemos sido hasta entonces, pero también a lo que somos en el momento de bailarla, al espacio, la gente, la luz, el clima… Por otro lado, la improvisación debe asentarse sobre  registros corporales sólidos para poder permitirse estas libertades sin resultar, literalmente, obscena.

Los cuerpos no explican, ellos se mueven y su lenguaje no necesita ser traducido a un concepto o una narración, lo que necesita es ser hablado con meridiana claridad.

Si pudiésemos llegar a esto y además tuviésemos claro el tema, no haría falta aprender de memoria una construcción entera. La Sintaxis puede reorganizarse de muchas maneras según con quién hablemos, dónde y cuando. Si al enfadarnos nos tiembla la voz porque la coreografía debe ser estática? La idea es trabajar formas y contenidos a través de la Improvisación para poder componer nuestra danza de manera espontánea aunque con precisión de escritura.

Dicho de una manera menos conceptual: cambiemos de colores como un camaleón sin olvidarnos de lo que somos, y de que, en este caso a lo mejor, tenemos que atrapar una mosca…

Dicho de otra manera: queremos bailar.

Victoria Pérez Miranda i Leif Federico Firnhaber

La Viajerita

La Viajerita és un espectacle de música de carrer que neix de la necessitat de la interacció i el contacte amb la gent.

Dues dones es fan càrrec d´un repertori amb sabor a llatinoamèrica, que connecta amb cultures com l´espanyola i l´africana. La Viajerita trasllada al món el següent missatge: la música és una sola, més enllà de cultures i nacions.

El seu nom ve de la zamba d´Atahualpa Yupanqui, escrita fa més de 50 anys: “¡Ay, viajerita! el alba asoma trayendo de los cerros frescor y aroma”…

Amb aquesta frescor i aroma ens conviden a viatjar per diferents paisatges sonors, que evoquen el valor que té el crisol de races que som.

Ornela Lanzillotto veu, cajón i acordió Mariela Carrera veu, guitarra i accessoris

www.myspace.com/laviajerita

13:25 (dansa) + Posseïts3 (teatre)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 29, 2010
21:30

13:25 Guido Sarli

Aquesta peça tracta d´aquelles petites coses que vivim quotidianament i que no sabem per què ens deixen una sensació de felicitat, d´allliberament. Les 13:25 era l´hora en què Guido Sarli sortia de l´escola i es deixava emportar durant uns instants per una sensació de plenitut i felicitat.

Ballarins Marco Purcaro Guido Sarli Coreografia Guido Sarli Música Ezio Bosso Goran Bregovich Micha P. Hinson Amb el suport d´Area

Posseïts3 Judit Saula

Monòleg extratemporani de Judit Saula amb la col·laboració especial de Joan Ribas.

Quan vaig amb cotxe i escolto música he de posar el volum digital amb número imparell, sino estic segura que em passarà alguna cosa, una roda punxada, un atac de cor, s’ensorrarà la carretera, hi haurà una plaga d’escarbats, un accident… És absurd pero és aixi. I no estic sola!

Pero jo ho tinc tot controlat. Sóc actriu i vinc a fer el meu monòleg.

Rosas i La última cena (dansa) + danSa2010 (videodansa)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 28, 2010
21:30

Rosas + La última cena Se Alquila Cia. de dansa

Rosas, primer projecte en solitari de Susana Rodríguez, és un espectacle multidisciplinar en el que es combinen dansa, música i fotografia, que parla de la feminitat amb les seves paradoxes i contradiccions. Estrenat a la Sala Trono de Tarragona el 20 de març del 2008.

La última cena és una peça de curta durada estrenada durante el  2007 al Teatro Zorrilla de Badalona per al cicle És temps de peces curtes.

Se Alquila Compañía de Danza, dirigida per Oscar Reyes i Susana Rodríguez, neix l´any 2003 com a projecte artístic del col·lectiu Corndansa (Associació Cultural per al foment de la Dansa i el Teatre Musical a Cornellà de Llobregat amb seu a l´ Escuela de danza Eva Gris). Des d´aleshores s´ha consolidat en el món de la dansa amb la creació de diferents espectacles que han girat per tota Cataluña.

Coreografia i interpretació Susana Rodríguez Fotografia Carol Rodríguez Composició musical Sergi Alpiste

danSa 2010 La Reina dels Beics

“Moviment involuntari o acció voluntària de la quotidianitat.

Reacció provocada per un estat emocional.

Eufòria, vida, homenatge, traïció, rivalitat…

Viatge oscil.lant per una recta fixa: la mort.

La matemàtica sorgida del temps”

El jardín (dansa) + Malena Placeres (música)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 27, 2010
21:30

El jardín

Un duo dirigit i interpretat per Verónica Cendoya (dansa) i Adele Madau (música en directe) inspirat en  l´univers de l´escriptora catalana Mercè Rodoreda. Obre les portes a un jardí imaginari i surrealista basat en el món interior i en l´obra de l´escriptora, un espai on la figura i la vida de l´autora es barregen amb la vida i vivències dels seus personatges.

Va ser creat especialment per al concurs Balla balla Rodoreda, convocat per La Caldera de Barcelona (Desembre de 2008),  resultant un dels tres projectes guanyadors.

Creació i interpretació Adele Madau Verónica Cendoya Música en directe Adele Madau Dansa Vero Cendoya

Malena Placeres

Primer treball de Malena Placeres ple de temes originals on s’abracen estils purament Llatins amb el Pop i el Jazz aconseguint un entramat musical càlid i suggerent. Petits contes van apareixent durant tot l’espectacle compactant els temes musicals entre si, teixint un fil conductor entre l’espectador i l’ànima de Malena. El directe és íntim, intens, atrevit, busca la complicitat del públic. Proposa un viatge emocional ple d’històries, on el ball hi té cabuda, on pot passar de tot.

Projecte nascut gràcies a la unió artística de la compositora i cantant Viv Manning i la lletrista i cantant Helena Cabo. El 2009 estrenen la seva proposta en viu en reconeguts escenaris com la sala Razzmatazz, Luz de Gas o el Festival de Música Popular de Barcelona després de tres anys d’elaboració musical i escènica per gaudir d’un directe genuí de gran riquesa sonora i visual.

Veu principal i lletrista Helena Cabo Veu i compositora Viv Manning Veu i flauta travessera Maïka Eggericx Baix i contrabaix Marc Sahún Bateria i percussió Oriol Roqué Piano i teclat Oriol Pidelaserra Assessorament escènic Toni Vives i Carme Poll

Proyecto Piloto + Los pequeños nadas

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 24, 2010
21:30

La cita + Fakeland Proyecto Piloto

La cita convida a l´espectador a seure en un espai envaït per cadires. Un home troba una serie de poemes entre papers de diari que requereixen de la presència de cadascun dels espectadors per a existir. D´aquesta manera s´inicia el viatge, es convida a l´espectador a entrar en el món de la imaginació que obre pas a Fakeland: l´home en la soledat de la seva terra imaginària. L´home que qüestiona els límits entre la ficció i la realitat i que entén el seu entorn com una terra equivocada.

La peça es va crear com a resultat de l´exploració de com sorprende´s a un mateix dins d´un ritme o una acció marcada. Com encara ens podem descobrir dins d´allò pactat amb nosaltres mateixos.

Concepte i textos Alba Fernandez Coreografia i interpretació Alba Fernandez Vestuari Proyecto Piloto Música Edith Piaff Cuantico

Los pequeños nadas Último Comboio

Los pequeños nadas és un espectacle de petit/mitjà format amb pel·lícules de Super8, diapositives manipulades amb una màquina d´escriure, efectes de llum amb objectes reciclats, capses de música, sons i tres relats curts.

Aquest collage multidisciplinar ens explica les històries d´uns viatgers. Persones que en aparença no tenen res en comú: un autoestopista amb sort, una dona que neteja els camarots d´un vaixell, una família australiana que decideix acceptar un regal i una estudiant estrangera en el moment de tornar al seu país. Basat en històries reals, Los pequeños nadas es un recopilatori de moments, de simples fragments de vida: una oda a les persones quan viatgen.

Concepte, direcció, composició visual, escenografia, sons, música, producció Anton Coimbra Composició visual, escenografia, sons i llums Nuno Pinto Escenografia Natalia López Actrius Emily Goddard Natalia López

apEgo (dansa) + Maarten Swann (música)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 22, 2010
21:30

apEgo Miquel Barcelona

Apego son los atributos y cualidades del ego” (Krishnamurti).

Aquesta peça parla de mi, primer. En primera persona, De primera mà. Egocèntric, egòlatra, egoista… el meu “tu” i els teus “jos”. te´l pots fer teu. després. Aferra´t. Obsessiona´t. Malinterpreta´m. Enamora´t del que no és. I, des d´aquesta ficció, podem començar la nostra utopia de coneixe´ns.

Miquel Barcelona, poeta, ballarí i intèrpret contemporani. D’experiència nacional i internacional en companyies com Sasha Waltz & Guests (Berlín, Alemanya) o CCN Roubaix (Lille, França). Actualment compagina les seves pròpes creacions multidisciplinars a nunArt amb gires de Cocoon Dance (Bonn, Alemanya) i òperes al Liceu de Barcelona.

Idea, coreografia i interpretació Miquel Barcelona So i mescles Cora Corretjé Fotografia Clara Bes

Write me notes (presentació disc) Maarten Swaan

Després de formar part del grup Melou, Maarten Reijnierse va agafar la guitarra, llapis i paper i va començar a composar música i a escriure lletres. Aquestes idees s´han enregistrat en el disc Write me notes produït per Dave Bianchi (Whatabout-muisc.com) que es presenta oficialment en aquest concert. La música és una barreja de diferents estils dels anys 70: the Beatles, Pink Floyd, el piano de Yann Thierssen i les harmonies dels Beach Boys amb una mica de Queen.

www.myspace.com/maartenswaan

Incertesa (dansa) + Racons (música)

dimarts, juliol 6th, 2010
juliol 17, 2010
21:30

Incertesa Laia Santanach

Captius del dubte de no saber si el que estimem és prou bo i… necessari.

Coreografia i interpretació Laia Santanach Música Murcof Ojos de brujo Alicia Keys Muntatge musical Igni Castañe Laia Santanach Fotografia Tino Santanach Il·lustració Tino Santanach Text Montse Granel

Racons Kibo

Racons és un disc cuinat a casa durant més de dos anys, que beu de la cançó d’autor irlandesa i del pop britànic, i compta amb dinàmiques típiques del jazz i de la world music.

Racons és un disc ple d´emocions i sensacions on hi participen amics com Santi Serratosa, Natxo Tarrés, Xavi Lozano, Pep Rius, Carles Vidal, Valentí Adell i un llarg etcétera.

Kibo, projecte personal del compositor barceloní Alfred Tapscott, es presenta en directe amb un format íntim i pròxim.

Alfred Tapscott guitarra acústica, rhodes i veu Marta Roma cello, glockenspiel i veu Manel Fortià baix Jaume Yelo bateria

Facebook icon Flickr icon