| juliol 15, 2011 | ||
| 22:00 |
MOPA: Sad dance therapy
Sad Dance Therapy és un solo de bio-dansa contemporània que se centra en un concert ofert per un personatge concret, el malestar del qual aporta el contingut. Pateix l´absència de felicitat, malgrat no fer gaire per canviar-ho, per mandra o per por, o ambdues coses. Aquesta infelicitat es deixa veure tant en les lletres de les cançons com en la pròpia actitud del concertista. L´idioma en el que es desenvolupa és el globish, optant per utilizar-lo com una eina comunicativa.
Creat i interpretat per Juan Luis Matilla Terrones. Llicenciat en Filosofia i format en teatre i dansa. Ha treballat en companyies com la Imperdible (Sevilla), Thor (Brussel·les), el CAE (Yo cocino y el friega los platos, dirigida per Jordi Cortés) i Cocoondance (Bonn). A Mopa ha coreografiat nombroses peces, tant en solitari com en col·laboració. Actualment es troba a meitat del procés de Mala suerte o falta de talento, presentada per darrera vegada a La Caldera, durante el Grec 2010, i l´estrena del qual serà durant aquest 2011. També participa en el projecte Choreoraum 2010, una beca de residències itinerants que té lloc entre les ciutats de Rotterdam, Zagreb, Bassano del Grappa, Copenhague, Madrid i Londres.
………………………………………………………………………………………………………………………………
KARAM: Residual Gurus
Cinc gurus contemporanis han escollit la música per fer arribar el seu missatge al món. Són mestres de la transformació material i espiritual, capaços de convertir la deixalla en art, i el carrer en un santuari estimulant i imprevisible.
Ritmes orientals, sonoritat electrònica, instruments originals, el riure, la meditació i la improvisació es conjuguen en un irrepetible ritual col·lectiu.
Ara, Residual Gurus porta l´espectacle de carrer als escenaris, en format concert, per explorar i aprofundir en la sonoritat dels instruments.
Alguns el defineixen com un “espectacle boig“… d’altres diuen que toquen “música electrònica orgànica“… o hi veuen un “estrany i misteriós ritual “… mentre d’altres criden “això és techno !” mentre els veuen tocar … però ningú no marxa indiferent.




















