Horaris i preus
IKER ARRUE: Verfallen
Verfallen és la segona d´una sèrie de peces que compartiran, com a característica en comú, la suma de dos llenguatges, dues maneres d´afrontar el moviment, dues maneres de situar-se davant l´altre: la dansa contemporània i l´aikido.
En la seva recent traducció a l´anglès, de Ser y Tiempo de Heidegger, Joan Stambaugh assenyala que “Verfallen és, per dir-ho d´alguna manera, una mena de moviment que no arriba enlloc”.
Verfallen com a metàfora que la vida és simplement això, vida, i que no ens porta enlloc. No té més destí que aquell que un mateix és capaç de donar-li (sempre condicionat per l´instint de supervivència i els valors d´una societat líquida, consumista…). No és important on ens porta el camí, sinó el camí en si mateix.
Per això s´ha partit de l´ús d´un element escenogràfic condicionant: el fil. No només per la seva importància històrica i simbòlica en la cultura, sinó pel significat que aquest ha anat prenent al llarg del procés de creació. El fil com a element físic, metafòric, suggestiu, o simplement com a element escenogràfic en sí, que s´ha anat transformant, per convertir-se, finalment, en un element poètic.
El fil com a representació de connexions, com a mitjà a través del qual, de manera metafòrica, es mantenen records o memòries. Com seria posar en evidència aquestes connexions invisibles, aquests fils que ens travessen? Com seria la nostra nova imatge? Estaríem atrapats en fils, o seria només una connexió visible? Estarien aquests fils ajudant-nos o limitant-nos? Estem en un fluir de fils o es tracta d´un sol fil rígid?
La dificultat d´entendre i respectar tot allò que es diferencia de nosaltres… la recerca d´un lloc on sentir-se un mateix… aprendre a desprendre´s d´allò que ens limita.
Direcció i interpretació Iker Arrue-Mauleon
Disseny de llums i tècnic: Jorge Fuentes
Música: Luis Miguel Cobo
Ajudant de producció: Nuria Botellé
………………………………………………………………………………………………………………………….
ALFONSO VILALLONGA: Corazón Lengua
Aquest és un espectacle de cançó original majoritàriament. Però també és un cabaret trufat de monòlegs plens d´ironia i de mordacitat. Estilísticament desfilen des de la cançó pròpiament cabaretera, fins a la Chanson francesa, passant pel cabaret més de New York.
Vilallonga desgrana les seves cançons i les dels altres amb un fil conductor entre improvisat i calculadíssim, donant-li al públic la possibilitat de posar-se entre els bastidors de la seva història, que no és altra que la del cabaret en sí mateix i la d´allò agredolç de la música i la vida.
Conegut especialment per les seves cançons que destil·len ironia, tendresa i romanticisme, i per les seves personalíssimes bandes sonores (en especial les composades per a Isabel Coixet), Alfonso Vilallonga és a més de cantant, compositor i showman, actor, xerraire, aristòcrata, palindromista reconegut i gran jugador de pòquer.
Horaris i preus
