Horaris i preus

ALESSIO ARENA: Autoretrato de ciudad invisible

Cantautor, nascut a Nàpols (Itàlia) l´any 1984 i resident a Barcelona en l´actualitat.

Després de participar en discos de producció italiana, com La versione dell’acqua (Meridiano Zero) i Canzoni (Magma) que conté el single L’uomo con la finestra in petto, enregistra Autorretrato de ciudad invisible (diMusicaInMusica, 2010), el seu primer Ep en castellà.

És a més autor de les novel·les, L’infanzia delle cose (Manni, 2009) Il mio cuore è un mandarino acerbo (Zona, 2010) i La casa girata (SenzaPatria, 2011).

Amb el seu primer Ep “Autorretrato de ciudad invisibile”, el cantautor italià Alessio Arena reuneix les peces d’ un mosaic desnaturalizat i despullat, les arrels de les paraules escrites i cantades enmig d’una ciutat sense límits, feta de símbols, i per això invisibile. El bolero, la cançó italiana i alguna nota de jazz conformen, junts, un espai i un temps conmogut, la maravellosa vaguetat de les paraules. Martí Gironella (Tr3sC).

Alessio ArenaVeu i guitarra

Medir Bonachi Piano

Pepo Domenech Contrabaix

Miguel Ballester Percussions

……………………………………………………………………………………………………………………………………..

CIA. EL FANAL: Jo tenia un fanal a la boca

Jo tenia un fanal a la boca és un cabaret poèticomusical, que fa repàs dels quatre llibres de poesia que ha publicat Marc Artigau en els darrers tres anys, posant especial atenció en l´últim: Desvermella´m.

Quatre actors desmitifiquen la poesia, sense menystenir-la, tot comentant-la entre ells, fent còmplices al públic o fins i tot ballant amb ells. Ironia i versos.

La poesia com un mitjà de comunicació directe i sincer.

La poesia no val res de res, potser per això no té preu.

Jo tenia un fanal a la boca és un espectacle de petit format sense grans pretensions amb la intenció  d´acostar-se a l´espectador fins a la més estricte intimitat. Versos i cançons. Una reunió d´amics que beuen, riuen i reciten.

Amb Josep Puig, Òscar Castellví, Llorenç González i Jordi Llovet.

Horaris i preus

Horaris i preus

INDI GEST: Flors

Les floristes creuen el nostre recorregut vital apareixent sempre en les dates més assenyalades: naixements, aniversaris, casaments, però també en episodis de mort com funerals, enterraments o el dia de Tots Sants.

A Flors serem nosaltres qui acompanyarem dues floristes mentre fan la seva feina -rams de flors- i conversen com nosaltres conversaríem en un bar, capbussant-nos en el seu món de contrastos en una història que podria ben bé ser la nostra.

Flors era en els seus inicis la primera escena d´una obra de teatre més llarga (The Little Jesus) estrenada com a assaig obert al Teatre Lliure.

L´èxit d´aquesta escena de 10 minuts va fer que les seves creadores, Alícia Gorina, Patrícia Mendoza i Carla Torres, penséssin en extreure-la i convertir-la en una peça autònoma que es va presentar a la sala Beckett dins el cicle Integral Indi Gest, on va ser molt ben acollida.

……………………………………………………………………………………………………………………………..

PAULA SENDIM: Començar

Amb pare brasiler i mare catalana, la Paula ha crescut entre la riquesa cultural d´aquestes dues nacionalitats, fet que ha donat lloc a una curiosa personalitat artística. Des de petita que improvisa lletres, melodies, toca el piano, la guitarra i canta. Als 15 anys començà a fer les seves primeres actuacions en cases ocupades i més tard en alguns bars. Als 16 entrà com a vocalista del grup grunge Shifty Eyes Shadie, on va conèixer a Jordi Nieto i a Pep Rius amb els quals començaria a interpretar les seves composicions en gran format dins del grup Fuinha, guanyador del concurs Sonimag l´any 1998, d´entre més de 300 bandes procendents de tota Espanya.

El 2009 la Paula va decidir enregistrar el seu primer treball en solitari, mentre participava al concurs Sona9, on va quedar només a un pas de la gran final. El disc Començar va ser presentat a la sala B de Luz de Gas de Barcelona, on va rebre una molt bona acollida per part del públic.

Horaris i preus