Cada classe tracta un tema específic i està dividida en dues parts diferents: una part tècnica (com es “fa” un moviment) i una part dedicada a la composició (com ”s’utilitza” el moviment).

La part tècnica, centra l’estudi del moviment en la pràctica física, conceptual i experimental. Aquesta és útil per a investigar, observar i comprendre l’essència del moviment en relació amb els seus múltiples aspectes: arquitectura i alineacions de l’esquelet, ús eficaç del pes i de la gravetat, presència “en” i “del” moviment, mecanisme de la relaxació i tensió muscular, sensació, percepció, emoció i pensament en l’acció, ús integrat del espai, temps i cos com a “context natural” del moviment, origen i destinació fi del moviment.

La secció relativa a la composició es centrarà en l’ús que fem dels nostres moviments durant la improvisació. Els temes tractats en aquesta segona part són els següents: de l’acció sola, a la frase de moviment, fins arribar a tota la composició (coreografia) instantànea, elecció conscient o inconscient dins de la improvisació, de l’ ”anatomia funcional” a la ”poesia del moviment”, cos “concret” i ment “subtil”, l’ús de la imaginació en la composició, temps escènic i temps per al públic, musicalitat en el moviment: l’espai com una partitura musical per crear composicions rítmiques o melòdiques, subtils o explosius.

L’objectiu d’aquesta segona part és integrar el treball tècnic sobre el cos: dins d’una poètica construïda que és, ademés que anatomia, plena d’imaginació, història personal, i de les habilitats i capacitats del ballarí/actor per la creació de performance i d’art escènic ”en viu”.

Nascut a Itàlia en 1977, ha practicat arts marcials, esports i tècniques de meditació desde que era jove. Després de finalitzar la llicençatura d’Antropologia (Roma, 2004) em vaig sentir atret per la dansa i la capacitat de comunicar a través del moviment. Les pràctiques fonamentals de les arts marcials, del Taiji (del Mestre Dao-Gong Wu) i la meditació segueixen essent instruments útils per a seva pràctica teatral. La seva formació de dansa va ser ràpida, disciplinada, intensa i apassionada. Treballant a través de les tècniques de Contact Improvisació (Nancy Stark Smith, Kirstie Simson, K.J Holmes, Martin Keogh, Jess Curtis, Andrew Harwood), Dansa Contemporània (Simone Sandroni, David Zambrano, Gabriella Maiorino, Frey Faust, Heidi Strauss, Masako Noguchi, Matej Kejzar, Nordine Benchorf, Teodora Popova, Paola Rampone, Simonetta Alessandri) Composició Instantània (Julyen Hamilton, Daniel Lepkoff, Lisa Nelson, Ruth Zapora, Vera Mantera Clode Coldy), ha desenvolupat la seva coreografia i habilitats d’improvisació. A través de la seva participamesció en tallers, classes, i produccions artístiques, la seva pràctica artística ha estat influenciada per l’obra de diversos artistes contemporanis. En les seves últimes investigacións , explora amb el mètode pedagògic de Julyen Hamilton de la improvisació. Amb base a Barcelona des de 2008, segueix desenvolupant la seva pràctica artística a través la produció de performances i col.laboracions amb diferents artistes internacionales.